Recordar la contrasenya

Comunitat Valenciana


imagen sección

La indústria farmacèutica: Líder en ocupació femenina

L'autor grec Aristófanes retratava en la seua obra *Lisístrata la primera vaga feminista de la història. En la Revolució Francesa, milers de parisencs corejaven juntes el lema “lliberteu, igualtat, fraternitat”. Es diu que el 8 de març de 1857 un grup de treballadores tèxtils a la ciutat de Nova York van eixir al carrer per a protestar per les seues condicions laborals. Ja en 1975 l'ONU institucionalitzava aqueix dia -8 de març- com a Dia Internacional de la Dona amb un objectiu que hui continua vigent: participar en la societat en igualtat amb l'home.

Molt s'ha avançat en aquestes dècades. El discurs polític i social defensa l'equitat salarial, de drets i de poder entre sexes. No obstant això, les dades apunten que fins ara aquests objectius no s'han aconseguit. Així ho constata, per exemple, l'informe de la Comissió Europea “Report on equality between women and men in the EU 2017”, on es recull que el 65,5% de les dones europees tenen treball, enfront d'un 77,4% d'homes.

Si posem el focus a Espanya, les xifres no són molt més equitatives: sent el nostre país el cinqué amb major PIB de la Unió Europea, tenim la segona pitjor taxa d'atur femení, només per davant de Grècia. Parlem d'un percentatge del 16,02%, enfront del 13,2% dels homes, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A més, les dones treballadores cobren de mitjana menys que els homes: el 40,3% de les dones va tindre un salari inferior a 1.230,9 euros, enfront del 20,6% dels homes. En el seu últim informe sobre Espanya, l'Organització Internacional del Treball (*OIT) denúncia que al nostre país existeix una bretxa de gènere del 15%, és a dir, les dones cobren un 15% menys que els homes. I per a completar la “fotografia” de la falta d'equitat, una dada més extreta de la llesta *Fortune500: únicament un 4% de les dones arriben a alts càrrecs en les empreses més importants.

Per a buscar el perquè d'aquestes xifres i diferències caldria aprofundir en un conjunt de factors econòmics, sociològics i culturals que s'han forjat al llarg dels anys, detenint-nos en la falta de conciliació i l'existència de segregació ocupacional i estereotips de gènere. Només així es pot entendre que tradicionalment les dones hagen copat les ocupacions de cura, educació i serveis socials, però fins fa poc eren contades les que desenvolupaven carreres científiques o tècniques.

Ocupació estable, qualificat i igualitari

En aquest context crida l'atenció, per a bé, que la indústria farmacèutica despunte en relació a l'ocupació femenina. Segons explicava Martín Sellés, President de *Farmaindustria, en la 15a edició del Seminari Indústria Farmacèutica & Mitjans de comunicació, “mobilitzem 40.500 ocupacions, i de l'ordre de 200.000 si sumem indirectes i induïts, i es tracta d'ocupació estable, qualificat i igualitari”.

Després d'aquestes paraules, els números de l'enquesta d'ocupació 2017 de la qual es desprén que en el sector farmacèutic es dóna un creixement sostingut en ocupació de qualitat: 94% de contractes indefinits, 62% universitaris, 52% dones. Exactament, el 51,9% de l'ocupació en aquesta indústria és femení, el doble de la mitjana del sector industrial (25%). A més, el 57,7% de les noves contractacions dutes a terme en 2017 van ser de dones, enfront del 31% de la mitjana industrial espanyola.

Aquest sector també presenta taxes d'ocupació femenina en els llocs de major responsabilitat superiors a les d'altres àrees. D'aquesta manera, els comités de direcció de les companyies farmacèutiques disposen d'un 41,3% per cent de dones. Aquesta xifra triplica a altres sectors, ja que suposa 3,4 vegades més que la mitjana de les grans empreses de l'IBEX-35, que se situa entorn del 12%.

En l'àrea de Recerca i desenvolupament (I+D), la presència femenina aconsegueix el 63,7%, la xifra més elevada de tot el teixit productiu a Espanya. A part de la indústria farmacèutica innovadora i del sector de la confecció (59%), cap sector productiu supera el 50% d'ocupació femenina en I+Sr.

L'informe sobre l'ús de Farmaindustria destaca a més que el salari femení -36.344 euros anuals de mitjana- és el major dels registrats en tots els sectors industrials i la bretxa salarial entre sexes, si bé existeix, és la més baixa (10%)

Altres sectors de l'àmbit sanitari

La meta de la igualtat, tants segles perseguida, no s'ha aconseguit encara, però exemples com el de la indústria farmacèutica i els canvis en altres sectors de la Sanitat criden a ser optimistes.

Basta observar, per exemple, el procés de feminització de la professió mèdica: en les facultats de medicina i en els primers anys del MIR les dones representen més del 70% del total d'alumnes. Si l'any 1985 el 25% del personal mèdic eren dones, en l'actualitat s'estima que aquesta xifra aconsegueix el 50% (encara que hi ha diferències segons la Comunitat Autònoma), mentre que es preveu que aconseguirà més del 70% en uns anys.

En l'àmbit de la investigació pública s'equipara el percentatge de dones i homes en els llocs predoctorals (47,7% de dones en el CSIC), encara que, el percentatge del personal investigador disminueix a un 25%, segons les dades del CSIC relatius a 2017.

Amb el objectiu estratègic d'oferir propostes concretes per a afavorir la presència de les dones en l'àmbit de la investigació i la sanitat, l'empresa i les administracions públiques sanitàries existeixen ja iniciatives com a “Dones de la Sanitat”. Com exposen, “identificar i disseminar en l'entorn sanitari, les idees i estratègies que estan donant els seus fruits pot contribuir a eliminar la bretxa de gènere” que s'observa encara en massa camps.

Pot consultar la notícia original ACI

962200601
Calle Sant Tomàs, 2
46850 - Olleria (l')
(Valencia)